El slackline és un esport d’equilibri en el que s’utilitza una cinta que s’enganxa entre dos punts fixos, normalment arbres, i es tensa. El slackline es diferencia delfunambulisme en què en el funambulisme es camina sobre un cable metàl·lic totalment tens, mentre que en l’slackline es camina sobre una cinta plana de nylon opolièster felxible. En la corda fluixa, com la pròpia paraula indica, es camina sobre una corda que no està tensada.

En el slackline la cinta és lleugerament elàstica, cosa que permet efectuar salts i moviments més dinàmics. La tensió de la cinta pot ser ajustada per satisfer el nivell d’experiència de l’usuari. La característica dinàmica de la cinta permet fer trucs com salts i «flips» (girs). Al mateix temps, es poden realitzar postures de ioga o acrobàtiques, el que permet diferents modalitats d’entrenament.

Dins del slackline es poden trobar diferents modalitats que utilitzen els mateixos principis i materials. El tipus de slackline més comú és el «trickline», on la cinta s’ubica a poca distància del terra i està bastant tensada. En aquesta modalitat es practiquen salts i trucs. Les «longlines» són cintes de més de 30 metres i s’utilitzen principalment per a caminar, ja que requereixen concentració i pràctica. La modalitat més extrema es coneix com a «highline» i es realitza sobre cintes ubicades a més de 20 metres d’altura. Les «highlines» requereixen un equip especial i experiència en seguretat i muntatge.

L’origen de l’slackline s’atorga a un parell d’escaladors de la Vall de Yosemite, a Califòrnia, a principis dels anys 1980. Adán Grosowsky i Jeff Ellington comencen a caminar per cadenes fluixes i cables a prop dels aparcaments com a forma d’entrenament. Amb el temps comencen a utilitzar el seu propi material d’escalada per a caminar-hi per sobre. L’esport va anar en augment entre els escaladors de la vall, i posteriorment es va expandir a tot el món.